Video in higher education

Those conferences and workshops which help you to get an idea of what’s going on in a particular field leave you with a sense that you have got something you could hardly get otherwise. And being in Brussels at the pre-conference workshop “Use of video in Higher Education” (9th March) has been very productive for this reason. In spite of having to face several pairs of soldiers patrolling with submachine guns Brussels Nord train station and the Airport, attending this Media & Learning Association workshop has been really profitable.

Focusing the workshop not on ‘research’ about teaching with video but on ‘practice’ may have the downside of not discussing empirically-informed arguments, but it becomes richer as long as the goal of what is said is not to publish a particular paper but to reflect broadly (from and for practical experiences) on the potentials, problems and complexities of using video for teaching in the university. Listening to colleagues, both lecturers and technicians, academics and video-makers, which have been involved with video in the university for many years, explaining what they are doing with video in higher education, has been valuable. But what has been a luxury is listening and discussing with them about what is important, what is not and what should we be doing in the following years.

I won’t get into detail about the particular content, which ranged from the rich Jörn Loviscach’s talk on “Videos, quizzes, and flipped teaching” to the ways different universities organize, promote and reflect on their use of video; from a workshop on video production for mobile learning carried out by the colleagues of the School of Vocational Teacher Education at Oulu University of Applied Sciences to the final debate about production value in educational video. I won’t write about the coffee discussions on different platforms and technologies, or the technical and organizational challenges we are facing.  I will instead focus on what has most surprised me. This has to do with this general idea of the general direction we are taking, and some of the disagreements or open discussions we are having and will need to negotiate in the near future.


1. Lecture capturing. The main surprise to me has been to realize how much effort some universities are making in lecture capturing. Probably because I’m from a fully on-line University which has never taught through lectures, but through texts and the activities on them; perhaps because I find lectures captured on videos boring and annoying (I’ve downloaded several, but never even got close to finish a single one); whatever the reason, it hadn’t occurred to me that this could be an obvious development for face-to-face universities. But as Clive Young, from University College showed us through figures, students do use and even demand them, and its impact and potentialities relevant.

2. Closed universities. Another surprise has been to realize how little of the content produced by the universities is actually open for re-use. I knew that at my university we only share a little part of what we produce – and that although we are more and more of us which advocate for a more open orientation, it is not easy to change pre-conceived ideas and routines, and the difficulties of sharing our videos on-line –, but it struck me that this was the case, if I got the right impression, in almost all – if not all – the universities represented in the workshop.

3. Student’s video production. The third surprise has been the importance many colleagues give to the role of students in the production of videos, and the rich experiences they are generating because of this. Since my students are from a very broad range of ages and technological backgrounds, an important percentage of them feel very uncomfortable when dealing with video making, wikis or blogging – although many others appreciate being forced to get familiar with those tools. This has stopped me from asking them a more active involvement with video.

4. Should teachers produce videos themselves? The fourth surprise has been to find out that many colleagues share the ideal of teachers becoming video producers. I holded this vague idea a few years ago, but I abandoned it after realizing how time-consuming the technical part of video production is. Lecturers should commit to where they can add value. We must bear in mind, moreover, that as Clive Young reminded, as we get over the phase where early adopters incorporate video, the challenge will be how to incorporate the majority of teachers into educational video.


But what has shocked me the most is that what I perceive to be the priorities for the near future, that is, what should we be doing the following years, did not seem to me to be in general shared by many colleagues. This could be summarized in the following four aspects.

1. Where we put our time and money? I believe that the most interesting future for universities in relation to video is, on the one side, using self-made closed and perishable videos made with webcams or screen capture tools for feed-back and course day-to-day activites and clarifications, and on the other producing few perdurable videos of high quality content with at least acceptable technical quality, and upload them and make them available on-line for others (both lecturers and learners) to use them anywhere in the world.

We do not need to put all our content on video: not only because we can use a lot of already existing videos, but also because text is and will remain central, since video requires concision and does different things than written text. As I see it, we should focus on producing these quality content videos which provide an extra value and do not already exist, and then produce those self-made immediate videos which add value by providing feedback, clarifying aspects, and so on. Put it in another way: rather than investing a huge amount of resources to capture lectures every year or produce thousands of short mini-lectures, it would be probably be more collectively wise to to produce few long-lasting content that can be then used over and over again in flexible and different ways by other lecturers and learners all over the world.

2. Openness. Shall we all take this option, and invest (a significant part of) our time and our University’s money on this, in a few years time we would have an amazingly rich stock of resources to enrich our students’ – and everybody with an internet access – learning experience. But this imply committing to openness, even if it limits us in terms of copyrights, potential misuse and other obstacles.

3. Do not ‘capture’ on video but ‘create’ for video. I believe that we have to avoid doing videos that capture ‘real life’ talks, lectures or even interviews. In spite of the evidence that students use captured lectures in rich and creative ways, educational video improves, from my point of view, when we think and produce it specifically to be watched on a computer and follow the rules of what is an emerging genre: educational video. These rules is that videos do not only have to be preferably short and provide an important added value (in the sense that we should focus on what video does outstandingly, as Jack Koumi has systematised), but need also to be very precise and concise, and explore the potentials of images and sounds to produce meaning.

4. The role of lecturers. And I believe that lecturers in general should focus on the script, on thinking the verbal content and contributing to (but not being responsible of) the visual and audio design, but that the actual production must be carried out by professionals (although in low cost productions if necessary).

Vídeos sobre la curiositat i la paradoxa en sociologia


Amb l’Antoni Estradé i Oberta Publishing de la UOC, els darrers mesos hem estat treballant en dos vídeos que sintetitzen idees que el Toni havia desenvolupat en d’altres escrits anys enrere. A mesura que ens barallem amb el format audiovisual, en aquest cas amb una producció professional, anem veient el que ens funciona i el que no, on aporta el format de vídeo un afegit com apunta Koumi i on no, i on hauríem posat els esforços i on els hauríem evitat.

Tot i el que a posteriori veiem entre les coses que anem fent el que no acaba de funcionar, pel camí anem fent vídeos. el primer és sobre la importància de la curiositat en la sociologia i de la transformació de la mateixa noció en el moment que sorgeix la disciplina, la qual cosa ens ajuden a reforçar la feina que fem sobre el lligam entre modernitat i el naixement de la sociologia.

Una història ben curiosa. Les transformacions de la curiositat i el sorgiment de la sociologia
(autor: Toni Estradé)

L’altre vídeo és sobre la importància de la paradoxa en la sociologia, un tema que acompanya l’autor, l’Antoni Estradé, des de fa una pila d’anys i que ens serveix per treballar l’especificitat de la perspectiva sociològica i el seu lligam amb el poder i el “donat per descomptat”.

La paradoxa i la sociologia
(autor: Toni Estradé)

Tornem amb les converses a la Documenta

Ja tenim a punt les properes Converses a la Documenta. El proper 14 d’octubre a les 19h reprenem el cicle a la Llibreria Documenta de Barcelona (C/ Pau Claris, 144). Les “Converses” estan pensades com a espai de trobada on estudiants i docents de la UOC, amics i amigues de la Documenta i tothom que hi pugui estar interessat, trenquem les fronteres virtuals i debatem sobre algun tema o autor que trobem interessants.

El proper tema del que parlarem és “Identitat i consum”. Encetarem la conversa a partir d’uns comentaris crítics, per part dels professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Natàlia Cantó, Isaac Gonzàlez, Roger Martínez i Francesc Núñez, a aquesta afirmació de Z. Bauman:

“El consumisme és un tipus d’acord social que resulta de la reconversió dels desitjos, ganes o anhels humans en la principal força d’impuls i d’operacions de la societat, una força que coordina la reproducció sistèmica, la integració social, l’estratificació social i la formació de l’individu humà, i també exerceix un paper preponderant en els processos individuals i grupals d’autoidentificació, i en la selecció i consecució de polítiques de vida individuals … el consumisme és un atribut de la societat (no un tret humà com el consum).” (Bauman, Z. (2007) Vida de consumo. Madrid: FCE. Pàg. 47)


14 d’octubre: “Identitat i consum”.
18 de novembre: “Positivisme”.
16 desembre: “Tot el que era sòlid s’esvaeix a l’aire”.

Cultura i mercat: llibre en obert

Ja es pot accedir en obert al repositori O2 de la UOC al llibre Cultura i mercat, la introducció a l’assignatura d’aquest nom del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies de la UOC.

Reflexionar sobre el mercat i la cultura implica endinsar-se en un camp de mines conceptual. Aquest llibre ho fa teixint una panoràmica a la intersecció entre ambdós conceptes que ens ajuda a entendre la nostra experiència de la modernitat i les seves paradoxes. És la cultura un contrapès a la deshumanització de la industrialització i el mercat? O n’és part consubstancial? Com mercat i cultura condicionen com ens autorrealitzem i ubiquem socialment? Segons com responem aquestes preguntes, entendrem l’individu, la desigualtat i la democràcia d’una o altra manera. Per això la clarificació del lligam entre mercat i cultura ens ajuda a encarar millor tres dels principals reptes de la cultura aquest segle XXI: les controvèrsies sobre la seva comercialització (els drets d’autor), el seu valor (les jerarquies culturals) i la seva autenticitat (el problema de les aparences).

+ Descarrega el llibre:

Exemples de vídeos docents

Després de provar ja fa un grapat de mesos, com a estudiant, alguns MOOC per conèixer formes diferents de fer docència en línia, em vaig sorprendre i convèncer de fins a quin punt el vídeo aporta una textura i un matís impagables a la relació entre alumne i professor. Proporciona, a més, un espai molt diferent al de la lectura, que requereix un altre tipus de disposició per part de l’estudiant.

Aprofitant que als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC estem provant i discutint diferents usos del vídeo, comparteixo aquest recull de vídeos docents que pot servir per donar idees a diferents formats i estils de continguts en vídeo. Pels que estiguin interessats a explorar aquesta sort , aquesta selecció de diferents iniciatives i models de vídeos de continguts pot ajudar a sacsejar la imaginació:

Filòsofs The School of Life (exemple Nietzsche):

Thug Notes (clàssics de la literatura amb llenguatge de carrer):

Programa La Aventura del Pensamiento de TV2, de Fernando Savater

Conferències curtes amb dibuixos RSA Animate (exemple The End of Capitalism):

Editorial de llibres text Norton Sociology: (exemple Max Weber, the State and Violence)

Veritasium, videos de ciència:

2Veritasium: (segon canal de Veritasium, amb acabats menys espectaculars):

OULearn (Open University):


Sci Show (ciència sobre curiosistats):


CGP Grey:

Programa La filosofía aquí y ahora. del Dr. Mostazo:

Khan Academy: pissarra amb comentaris:

Juan Martín Prada, vídeos d’estètica (ppt amb veu):

El retorn als estudiants i la tecnologia

Fa unes setmanes Stuart Hepplestone, de la Sheffield Hallam University (@StuHepplestone) va fer el seminari “Using technology to support student engagement with feedback” a la UOC, convidat per les companyes del grup de recerca edOnline i l’eLearnCenter.  Durant la xerrada, va explicar la recerca que han fet a Sheffield  Technology, Feedback, Action! (Stuart Hepplestone, Helen Parkin, Brian Irwin, Graham Holden and Louise Thorpe).

El seminari animava a la reflexió, ja que si bé no m’interessa particularment la implementació d’aplicatius de notes que impedeixen als estudiants veure la nota fins que miren el retorn, sí que la recerca sobre com usen el retorn en el seu dia a dia aporta elements que va bé tenir en compte (per molt que els estudiants que van participar en l’estudi fossin voluntaris, i per tant amb un perfil molt probablement no representatiu).

Hepplestone va incidir en aspectes del retorn que cada cop són més compartit pels professors universitaris, com ara la importància d’emprendre accions per tal que els estudiants mirin i tinguin en compte el feedback, ja que en molts casos no és així; o la necessitat d’alinear el retorn amb els criteris d’avaluació, per exemple amb rúbriques o pautes d’avaluació. A la vegada, també va aportar elements que em van sorprendre per una o altra raó:

És molt importànt facilitar que els estudiants connectin el retorn en un exercici amb futurs exercicis, ja que en general fer-ho no és fàcil ni evident per un estudiant, i tampoc per al mateix professor. En la recerca van veure com, tant pels professors com pels estudiants, era interessant tenir clar un mapa d’avaluació a nivell de programa, ja que ajudava tant a professors com a alumnes a establir vincles entre el retorn en un exercici i futurs exercicis que haurien de fer en el futur

El retorn lligat a uns continguts és en general poc útil als estudiants, però en canvi el que fa referència a habilitats i competències transferibles a d’altres exercicis ho és molt.

A la seva recerca van investigar com usaven el retorn els estudiants, en el sentit de com amagatzemaven i després recuperaven la informació que els donem en el Feedback, de manera que van veure que era molt útil trobar formes que els faciltés recuperar-lo després de manera fàcil, ubicua i còmoda (en el moment de fer el següent exercici, o exercicis futurs durant els seus estudis). Francesc, això pot ser interessant tenir-ho en compte per al vostre Aplica.

Finalment, també van identificar com els estudiants trobaven a faltar la possibilitat de discutir el retorn, i per tant pot ser interessant trobar la manera de pautar de manera més explícita i efectiva aquesta possibilitat.